Creixent en generositat
Més de 450 persones que, edició rere edició, ho deixen tot durant uns dies per perdres entre les muntanyes de la Val d'Aran i assumir diferents tasques com àrbitres de cursa, avituallaments, cronometratge, marcatge i recorreguts, serveix d'emergència, entrega de pitrals, o gestió de bosses del corredor, entre moltes d'altres.
Il·lusió, alegria, però també esforç i sacrifici. I per supost, aquest recolzament incondicional sense el que molts corredors no aconseguirien arribar a la meta.
Tota una aventura amb la solidaritat, generositat, i l'ajuda com a base.
Inma Caubet forma part de l'equip mèdic de Val d’Aran by UTMB® desde la seua primera edició, en 2021. Per a ella aquesta és "una oportunitat de poder participar en un esdeveniment de muntanya, a escala mundial, i, a més, en casa". ¿El millor? "Compartir experiències i coneixements amb altres companys de professió, i tindre un contacte actiu i adequat amb els corredors". No obstant, en un esdeveniment d'aquestes característiques, sempre hi ha reptes als que enfrontar-se com "tenir que ajudar a alguns corredors a prendre la decisió de renunciar a arribar a meta a pesar de faltar una dècima part de la cursa". Però mai oblidarà eixes nits a la muntaña, "les estreles en el cel, les cuques de llum... Recomanaria a altres persones que es feren voluntaries a esdeveniments esportius com aquest perquè és una manera de transmetre el nostre amor per la muntanya i, més concretament, per la Val d'Aran".
Jordi Sala realitza múltiples tasques a Val d’Aran by UTMB®. Comença la setmana lliurant dorsals, però també gestiona les borses del corredor, està en avituallaments, ajuda amb el transport, amb el crono i el lliurament de medalles. “El millor de formar part dʼaquest tipus dʼesdeveniments és la sensació dʼestar ajudant, c. M'agrada poder fer el seguiment dels corredors des de l'inici: a dorsals, durant la prova, als avituallaments, ia meta, lliurant medalles”.
Jordi es va animar a participar com a voluntari a Val d’Aran by UTMB® perquè li semblava “un nou repte, una carrera nova, en un lloc especial. Com a persona que fa molts anys que és al món del voluntariat, puc dir que l'experiència ha estat molt enriquidora, molt ben organitzada, amb moltes facilitats, i amb moltes ganes de repetir”.
Per ell, ser part d'un equip que fa possible que Val d'Aran by UTMB® sigui una realitat el fa sentir “molt orgullós, molt content, i amb moltes ganes d'aportar el meu granet de sorra en una cursa que, sens dubte, serà una de les més importants del món”.
Un dels seus records més especials? "La pinya i l'amistat que s'ha creat amb la resta dels voluntaris de l'avituallament de Pas Estret de l'edició 2022".
Pau Bravo, cap d'avituallament de Banhs de Tredòs, també és un dels primers membres de la família Val d'Aran by UTMB®. Si escau, es va animar a formar part d'aquesta aventura perquè sabia que era una “gran oportunitat que vol dir oferir aquest esdeveniment al territori tan privilegiat que tenim, i donar-lo a conèixer a l'estranger”.
Per ell el millor d'interactuar amb els corredors i altres voluntaris al llarg de la setmana és “atendre amb un somriure, aplaudir els corredors, i facilitar-los tota l'ajuda possible en aquests moments tan durs que passen. Pel que fa als voluntaris, tenim un gran equip. Ja ens coneixem i treballem molt coordinats. ¡L'ambient que es genera entre nosaltres no pot ser millor!”.
Pau no dubta a recomanar aquesta experiència “a tothom que vulgui i hi pugui participar, sense límit d'edat ni distinció de sexe. Si ets del territori, ho fas per la Val d’Aran, i, si no és així, tens temps per descobrir-ho profundament en aquelles estones que no estàs ocupat”. Per ell el millor record és el pas dels corredors de les distàncies més llargues, “perquè s'aturen més estona per refer-se i pots conversar i animar-los millor”.
Judith Sala mai oblidarà “l'abraçada que em va fer una corredora quan va arribar a la línia de meta de la VDA i li vaig posar la medalla, després de 42 hores. Jo ja li havia donat avituallament i ànims a alta muntanya, a meitat de cursa més o menys, i estava molt emocionada d'haver arribat, veure'm també allà… Plorava i no parava de dir “gràcies”... Això emociona molt!” . Ella també lliura dorsals, gestiona bosses de vida, i ajuda en transport, avituallaments, crono i entrega de medalles. “Per mi és una experiència molt enriquidora. Et permet conèixer i participar des de dins en un esport que, en el meu cas, m'agrada molt, segueixo i practico, encara que sense competir, només perquè m'agrada córrer per la muntanya. A més a més, tots els voluntaris sempre generem un ambient molt bonic entre nosaltres. Ho fem perquè ens agrada el que ajuda a que la nostra feina sigui molt agraïda. Ja he fet de voluntària en diverses carreres i repeteixo perquè és una experiència molt enriquidora”.
Un dels desafiaments més grans a què va haver d'enfrontar-se va ser “muntar i responsabilitzar-me, juntament amb la meva parella, d'un avituallament d'alta muntanya pel qual passaven dues curses, la VDA i la CDH. Van ser dos dies gairebé sense dormir on ens van passar moltes coses, però totes superades gràcies a l'esforç de tot el grup de voluntaris”.
Tot i això, Judith ja coneixia alguns corredors d'anteriors proves. “Entaules una certa amistat amb ells, s'alegren de veure't i se'n recorden molt de tu perquè els has animat o ajudat. En general, és molt agraït interactuar-hi perquè sovint les circumstàncies són dures, arriben cansats i desmotivats i cal estar al seu costat i ajudar-los. M'he trobat amb corredors a llocs que no tenen res a veure amb les carreres i m'han reconegut perquè en un moment donat els vaig omplir les ampolles o els vaig donar un tros de truita... Brutal!”.
A més, reconeix haver fet molts amics amb qui manté el contacte durant tot l'any. "Les circumstàncies, de vegades complicades en certs avituallaments, i la convivència durant hores i dies fa que el grup de voluntaris es converteixi en una pinya i anem tots a una, és molt bonic compartir-ho", indica.
Només té paraules d'agraïment. “M'encanta aquest món, aquest esport, la muntanya, i poder formar part i col·laborar perquè es pugui fer un esdeveniment així… la veritat és que omple. Mentre pugui, continuaré fent de voluntària, i vull animar la gent a participar-hi. Crec que som una part important d'aquests esdeveniments i la recompensa d'aquesta feina val molt la pena”.